A què solen tenir por els gossos?
Els problemes de por més comuns en gossos són: por a persones desconegudes, por a altres gossos, por a sorolls forts i por generalitzada, també coneguda com a síndrome de privació o Kennelosis.
Quan parlem de problemes de por en gossos, hem de tenir en compte que hi ha diversos factors que poden afavorir que un gos tingui por.
En primer lloc, la genètica, ja que s'ha demostrat que la descendència de gossos porucs té més probabilitats de desenvolupar problemes de por.
Segon, la socialització, que ha de realitzar-se entre les 3 i les 12 setmanes de vida dels cadells, i consisteix en ensenyar als cadells de forma progressiva tots aquells estímuls amb els que hauran de conviure d'adults i no volem que els causin por (cotxes, persones, altres gossos, sorolls, etc.).
Tercer, les experiències traumàtiques que pugui tenir el gos d'adult, ja que els gossos poden adquirir por de qualsevol cosa (gossos, persones, sorolls...) com a conseqüència d'una mala experiència.
Finalment, el reforç de la resposta de por del gos. En general es recomana que, quan un gos manifesti por (panteix, intents d'escapar, cua recollida, orelles baixes...), el propietari no vagi a calmar-lo perquè el gos no aprengui que, reaccionant d'aquesta manera, rebrà atenció. El propietari pot estar amb ell com a figura de seguretat, però sense donar-li atenció especial.
Hi ha races de gos més propenses a tenir por?
A causa de que la por és un caràcter de comportament que s'hereta i passa de pares a la descendència, és possible que algunes races tinguin més predisposició a tenir problemes de por en comparació amb altres. No obstant això, cal tenir en compte que la raça no és un factor determinant perquè un gos tingui por. Com hem comentat abans, la por dels gossos ve condicionada també per les experiències negatives que hagi pogut tenir de cadell i d'adult, i del maneig dels propietaris.
Depèn del tamany?
El tamany pot influir en que un gos desenvolupi més fàcilment por cap a objectes, gossos o persones que siguin més grans que ell. Un gos de raça petita pot tenir por a un determinat estímul perquè, des de la seva perspectiva, sembla més intimidatori. No obstant això, no té per què ser poruc un gos de mida petita si ha rebut una bona socialització de cadell, no ha tingut experiències negatives amb aquest estímul ni procedeix de progenitors porucs.
Què podem fer per ajudar-los a superar la por?
Cada problema de por ha de ser tractat de forma individual segons el detonant, la intensitat de la por, el perfil del gos i l'entorn en què viu. No obstant això, com a mesures generals, quan un gos té por se li pot ajudar de diverses formes. Amb l'ajuda d'un etòleg, podem condicionar una zona de la casa, per exemple una habitació, perquè sigui la seva zona segura, un lloc on pugui amagar-se i reduir la seva por. Com a propietaris també podem mirar de no reforçar les respostes de por de l'animal perquè no aprengui a reaccionar amb por a determinats estímuls i, finalment, amb l'ajuda d'un educador, podem acostumar-lo de manera progressiva als estímuls que li causen por, exposant a l' gos a les seves pors, primer a molt poca intensitat i anar augmentant a poc a poc, i premiar-lo mentre no manifesti por.
Què no hem de fer?
Principalment, hi ha dues coses que hem d'evitar quan tenim un gos poruc.
Primer, hem d'evitar el que es coneix com "inundació", és a dir, no hem d'exposar a l'animal a l'estímul que li causa por de forma brusca i amb una intensitat molt elevada. Per exemple, si tenim un gos amb por de persones, no hem portar-lo per les zones més transitades i plenes de gent de la ciutat.
I segon, com ja hem esmentat anteriorment, no hem de calmar ni prestar especial atenció al gos que manifesti por per no reforçar la resposta de por de l'animal. Quan un gos comenci a tenir por, hem d'actuar amb normalitat, sense castigar-lo ni donar-li especial atenció, però si estar present per transmetre seguretat a l'animal.
Quan cal acudir a un professional?
Serà necessari acudir a un professional en el moment en què el problema de por o fòbia que tingui l'animal es repeteixi de forma freqüent, afectant negativament el seu benestar. Un professional pot establir un diagnòstic i un pla de tractament per ajudar l'animal a reduir el seu problema de por i que aprengui a gestionar-lo correctament.
Cal tenir en compte que els tractaments de problemes de conducta requereixen temps, i la implicació dels propietaris és imprescindible.
