Servei de iode radioactiu

Servei de iode radioactiu

L'hipertiroïdisme és la malaltia endocrina més freqüent en gats, ja que afecta majoritàriament pacients a partir dels 10 anys d'edat. Encara que existeixen diversos mètodes de tractament (fàrmacs antitiroidals, cirurgia o dieta restrictiva), la teràpia més efectiva i segura és el iode radioactiu.

Informació rellevant per a veterinaris

Què és el iode radioactiu?

La teràpia amb iode radioactiu (I-131) es considera que és el tractament principal per a l'hipertiroïdisme felí. L'objectiu del tractament és resoldre l'hipertiroïdisme i evitar l'hipotiroïdisme. Una sola injecció de iode radioactiu cura l'hipertiroïdisme en aproximadament el 95 % dels gats.

El iode radioactiu s'administra via subcutània i es concentra en les cèl·lules fol·liculars tiroidals hiperactives i s'incorpora a la tiroglobulina. L'isòtop I-131 emet raigs gamma i partícules beta. Els efectes ionitzants de les partícules beta són les responsables de la destrucció de les cèl·lules hiperactives. Com les partícules beta viatgen a una distància curta d'1 a 2 mm, la glàndula paratiroide no es veu afectada. El teixit tiroidal atròfic no concentra el iode i només el teixit tiroidal hiperactiu funcional es veu afectat pel tractament. El iode que no es concentra a la glàndula tiroide s'elimina a través de l'orina i la femta. Els gats han de romandre amb nosaltres en una instal·lació adaptada d'aïllament de 2 a 7 dies després de la injecció, en funció dels nivells de radiació. El nostre equip d'hospitalització atén i vigila (sistema de càmeres), alimenta i neteja les gàbies de certificació Cat Friendly Or en tot moment.

És important saber si el meu pacient és un bon candidat?

L'estat de salut del gat ha de ser bo. Durant el període d'hospitalització no podem manipular en excés el gat sense estar exposats a alts nivells de radioactivitat. Per exemple, gats amb malalties greus, inestables o no controlades com la diabetis mellitus, insuficiència cardíaca, epilèpsia, insuficiència renal avançada..., no són bons candidats. No obstant això, abans de descartar el tractament en aquests pacients, recomanem que et posis en contacte amb el nostre equip. Per exemple, podem tractar pacients que reben insulina, sempre que la diabetis estigui ben controlada.

Durant la visita d'avaluació, es farà una anàlisi de sang i orina amb el mesurament de la pressió arterial. Aconsellem en alguns pacients que es facin radiografies toràciques i ecografies abdominals en cas de sospita de comorbiditats que puguin influir en la decisió de tractar-los i la idoneïtat per a l'aïllament. En alguns casos, s'han de fer proves addicionals (per exemple, ecocardiografia). 

NO és imprescindible que el pacient hagi estat tractat amb medicació (metimazol, carbimazol) o dieta Hill's y/d abans del tractament definitiu de iode radioactiu. Tot i que els estudis mostren que fins al 50 % dels gats hipertiroidals poden desenvolupar azotèmia amb el tractament, independentment del mètode emprat (mèdic, quirúrgic o iode radioactiu), això no modifica la supervivència ni la qualitat de vida del gat. Això passa perquè la taxa de filtració glomerular augmenta durant l'hipertiroïdisme i la veritable funció renal del gat només pot avaluar-se un cop que la taxa de filtració glomerular es redueix amb la normalització dels nivells de l'hormona tiroidal. És important recordar que el dany renal existeix prèviament al tractament i que l'hipertiroïdisme no controlat té efectes negatius per als ronyons.

Finalment, és important aturar el tractament (dieta, carbimazol, metimazol...) dues setmanes abans de l'administració del iode radioactiu.

Durant quant de temps estarà hospitalitzat el gat?

La resposta a aquesta pregunta depèn de cada cas. Després de rebre el tractament, els gats han de romandre a les nostres instal·lacions de 2 a 7 dies, en funció dels nivells de radiació. Per raó de la legislació vigent de protecció radiològica, els pacients no poden ser visitats, però estaran atesos amb càmeres les 24 hores del dia pel nostre equip d'hospitalització.

Quan el gat torna a casa, és important tenir una sèrie de precaucions especials durant les dues setmanes següents:

Com monitorem els gats que han estat tractats amb iode radioactiu? 

La concentració de l'hormona tiroidal és generalment normal quan es donen d'alta els gats. De vegades, transcorren algunes setmanes abans que la concentració d'hormona tiroidal es redueixi a la normalitat després del tractament.

Es recomanen controls el primer mes, el tercer i el sisè després de l'administració del iode radioactiu. Aquests controls poden fer-se al seu centre veterinari o a AniCura. Entenem que no sempre és fàcil per als propietaris tornar al nostre hospital, per tant, els controls es poden fer en el vostre centre veterinari, si cal. Recomanem un examen físic complet, que inclogui el pes corporal i la mesura de la pressió arterial, bioquímica sèrica i les proves tiroidals, així com l'anàlisi d'orina en cada visita. Les anàlisis i l'enviament de la sang al laboratori IDEXX (al primer mes, el tercer i el sisè) estan incloses en el cost del tractament. Alguns pacients poden desenvolupar hipotiroïdisme (al voltant del 5-10 %). Encara que el percentatge és baix, alguns gats necessitaran suplementació hormonal durant la resta de la seva vida.

Agraïm la confiança dipositada en el nostre centre. Estem a teva disposició per resoldre qualsevol dubte.

Informació rellevant per a propietaris de mascotes

Què és l'hipertiroïdisme?

La glàndula de la tiroides està situada al coll, prop de la tràquea. És una glàndula endocrina que produeix hormones. Les hormones tiroidals controlen el ritme de moltes activitats al cos, com la rapidesa amb què el gat crema calories o amb què li batega el cor, entre més. Totes aquestes activitats són part del metabolisme. Si la tiroides està massa activa, produeix més hormones tiroidals que les que necessita el cos. Això s'anomena hipertiroïdisme.

Cada pacient pot presentar diferents signes clínics. Alguns gats són hiperactius i d'altres persistentment inquiets o nerviosos. També poden produir-se vòmits o diarrea. Amb menys freqüència, els propietaris poden notar que els seus gats estan panteixant, apàtics, tenen dificultats per respirar, mengen poc, es comporten de manera estranya o cerquen llocs frescos.

En la majoria de gats (al voltant del 97 %), la causa de l'hipertiroïdisme és la presència d'un creixement benigne (hiperplàsia/adenoma) de la glàndula tiroidal. Un petit nombre (aproximadament un 3 %) presenten tumors tiroidals malignes. El diagnòstic d'hipertiroïdisme s'assoleix mesurant l'hormona tiroidal en sang (tiroxina o “T4”).

Com tractem l'hipertiroïdisme?

Hi ha quatre opcions per al tractament de l'hipertiroïdisme en gats, cadascun dels quals té avantatges i desavantatges. Els gats hipertiroidals que no reben tractament tendeixen a deteriorar-se, mentre que el tractament generalment retornarà el seu gat a un estat de salut raonable o pot curar-lo per complet. Una opció de tractament és l'ús d'un medicament oral (pastilla o xarop) anomenat carbimazol (VidaltaÒ) o metimazol (Felimazol o Apelka) durant la resta de la seva vida. Aquest medicament funciona evitant que la glàndula tiroidal produeixi l'hormona tiroidal. Els efectes secundaris de les pastilles són poc freqüents, però inclouen vòmits, problemes cutanis, pèrdua de la gana i, de vegades, anomalies greus en la sang. Una altra alternativa és alimentar els gats amb una dieta especial (Hill's y/d) molt baixa en iode perquè les glàndules tiroidals (que incorporen aquest element) no puguin fabricar més hormones. El problema d'aquest tractament és que si el gat menja un altre menjar (inclosos premis, extres...), el tractament de la dieta no serà efectiu.

La cirurgia es fa amb l'objectiu d'eliminar la glàndula tiroidal anòmala. La cirurgia pot resoldre l'hipertiroïdisme i curar el seu gat. Un dels problemes de la cirurgia és que requereix anestèsia. A més, durant la cirurgia, les glàndules anomenades glàndules paratiroides (que regulen el nivell de calci) poden resultar danyades. Si això succeeix, s'haurà d'administrar una hormona de substitució, almenys temporalment. Com amb qualsevol altre tractament, la cirurgia no sempre té èxit. En particular, en alguns casos, si s'extirpa només una glàndula de tiroides, és possible que la cirurgia s'hagi de repetir uns anys o mesos més tard si hi ha més glàndules afectades. De vegades, la glàndula tiroidal es troba en un lloc inusual (localització ectòpica) i no s'hi pot arribar fàcilment quirúrgicament parlant.

La quarta opció de tractament és l'ús del iode radioactiu. El iode s'usa per produir hormona tiroidal. El iode, que és radioactiu, destruirà les cèl·lules tiroidals anòmales (hiperactives). Aquest és un tractament extremadament eficaç (un 95 % dels gats responen a una sola injecció) i resol l'hipertiroïdisme de forma ràpida i sense dolor. El iode s'injecta sota de la pell a la part posterior del coll, com una vacuna. L'inconvenient és que els gats necessiten passar un temps en una instal·lació d'aïllament especial mentre eliminen gairebé tota la radioactivitat (a l'orina i les femtes) abans de tornar a casa. El nostre equip d'hospitalització atén i vigila (sistema de càmeres), alimenta i neteja les gàbies en tot moment. Només uns pocs centres veterinaris poden oferir aquest tipus de tractament.

El teu gat és un bon candidat per rebre iode radioactiu?

 La majoria dels gats hipertiroidals són bons candidats per al tractament amb iode radioactiu. No obstant això, s'ha de fer una visita per valorar si el teu gat és un bon candidat. Aquesta és una llista de verificació de requisits:

El teu gat ha de tenir un diagnòstic clar d'hipertiroïdisme confirmat pel seu veterinari i ha d'estar al dia amb les vacunes.

La salut general del gat ha de ser bona. Durant el temps que el teu gat estigui amb nosaltres, no podem tocar-lo en excés. Per exemple, gats amb malalties greus, inestables com la diabetis mellitus no controlada, insuficiència cardíaca, epilèpsia, insuficiència renal avançada..., no són bons candidats.  

L'hipertiroïdisme augmenta el metabolisme i pot ocultar problemes com la insuficiència renal. Recomanem realitzar una anàlisi de sang per controlar la funció renal quan els nivells de la tiroides es mantenen normals durant un mes. El tractament mèdic pot ser metimazol, carbimazol oral, metimazol transdèrmic o modificació dietètica (Hill’s y/d). Assegura't de portar a la teva cita una còpia dels resultats de qualsevol anàlisi de sang que hagi fet el teu veterinari.

Durant la visita per valorar si el teu gat és un bon candidat, es farà una anàlisi de sang i orina amb mesurament de la pressió arterial. Aconsellem en alguns pacients que es facin radiografies toràciques i ecografies abdominals per descartar comorbiditats que puguin influir en la decisió de tractar-los i la idoneïtat del gat per a l'aïllament. En alguns casos, s'han de fer proves addicionals (per exemple, ecocardiografia). 

Com funciona el tractament?

El tractament té un èxit del 95 %. Aquells gats que es mantinguin hipertiroidals 6 mesos després de l'administració del iode radioactiu, poden ser injectats amb una segona dosi. En cas de presència d'un tumor tiroidal maligne, es necessitaria una dosi més elevada. Alguns pacients poden desenvolupar hipotiroïdisme (al voltant del 5-10 %). Encara que el percentatge és baix, alguns gats necessitaran suplementació hormonal durant la resta de la seva vida. L'administració de les pastilles que controlen els nivells de l'hormona tiroidal o la dieta Hill’s y/d han d'aturar-se dues setmanes abans de l'administració del iode radioactiu. És important retirar el menjar a partir de la mitjanit del dia abans, però l'aigua ha d'estar disponible en tot moment. Si tens alguna pregunta pel que fa a la idoneïtat del teu gat per al tractament, o qualsevol dubte sobre la interrupció d'aquest, posa't en contacte amb el teu veterinari o amb el Servei de medicina interna del nostre centre.

Durant quant de temps estarà hospitalitzat el meu gat?

La resposta a aquesta pregunta depèn de cada cas. Després de rebre el tractament, els gats han de romandre hospitalitzats a les nostres instal·lacions de 3 a 7 dies, en funció dels nivells de radiació. Per raó de la legislació vigent de protecció nuclear, els pacients no poden rebre visites del propietaris, però estaran atesos pel nostre equip d'hospitalització.

Quan el teu gat torna a casa, és important tenir una sèrie de precaucions especials durant les dues setmanes següents:

Es recomanen controls el primer mes, el tercer i el sisè després de l'administració del iode radioactiu. Aquests controls poden fer-se al seu centre veterinari habitual o a AniCura Ars Veterinaria Hospital Veterinari.