L'asma és una malaltia molt habitual en gats
De fet, entre el 1 i el 5 % dels gats podrien patir asma [1]. No obstant això, els estudis de prevalença sobre aquesta malaltia són limitats i se sospita que és una patologia infradiagnosticada. El punt inicial desencadenant de l'asma és una reacció per una exposició a al·lèrgens inhalats, que causen una resposta al·lèrgica, la qual pot tenir diferents efectes i minvar molt la qualitat de vida de les nostres mascotes si la malaltia no està sota control. Per això, n'hem de conèixer les causes, els signes i els tractaments disponibles, si volem en volem controlar l'evolució en la mesura del que sigui possible.
L'asma es descriu sobretot en felins, sent els més joves i els de mitjana edat els més representats i, possiblement, la raça siamesa la més predisposada. En medicina felina, les malalties inflamatòries bronquials inclouen principalment l'asma i la bronquitis crònica, que a diferència de l'asma sorgeix a partir d'un dany com infeccions i inhalacions irritants i causa una inflamació crònica.
A què es deu l'asma felí?
Concretament, en el cas de l'asma felí, l'evidència indica que l'afecció és deguda a una resposta al·lèrgica després de l'exposició a al·lèrgens inhalats. L'estimulació induïda per aquests al·lèrgens condueix a la producció d'una gran varietat de citocines, que causaran uns canvis patològics en les vies respiratòries. Les tres principals característiques distintives de l'asma són: inflamació de les vies respiratòries, hiperreactivitat de les vies respiratòries amb limitació del flux d'aire i, finalment, una remodelació de les vies respiratòries.
Com detectar-lo, tractar-lo i prevenir-lo
La presència de tos, l'increment de l'esforç respiratori, respirar amb la boca oberta, sibilàncies (sons aguts i sibilants que es produeixen durant la respiració) o cianosi (coloració de color blau de les mucoses que es produeix a causa d'una oxigenació deficient de la sang) són compatibles amb una malaltia bronquial com l'asma. No obstant això, molts gats presenten signes crònics i lentament progressius o ocasionals, per la qual cosa poden passar desapercebuts per al cuidador de la mascota durant llargs períodes, sobretot a l'inici.
El diagnòstic de la malaltia bronquial inflamatòria que abasta principalment l'asma i la bronquitis crònica es basa en la combinació de signes clínics, descobertes de l'exploració física, proves de diagnòstic compatibles i, en resum, en el descart d'altres patologies que es presenten amb signes semblants. Actualment, existeix un tractament per a aquesta afecció, que consisteix principalment a reduir l'estrès i aportar oxigen en casos de crisis agudes, juntament amb l'administració de glucocorticoides i broncodilatadors.
Tot i que la majoria dels gats amb aquesta patologia requereixen un tractament per a tota la vida, amb un tractament adient es poden millorar signes clínics i reduir la necessitat d'administrar medicaments.
[1] Trzil JE, Reinero CR. Update on Feline Asthma. Vet Clin North Am Small Animal Pract. 2014;44(1):91–105
Jordi Puig, especialista diplomat en Medicina Interna i corresponsable del departament de Medicina Interna d'AniCura Ars Veterinaria Hospital Veterinari
